La bogeria holandesa

La rampa de salida Tour

L’autopista d’accés a {Utrech}, des d’Amsterdam, estava bloquejada. El centre de la ciutat tallat des de primera hora del matí, impossible circular en cotxe, a excepció dels vehicles de transports i els acreditats pel Tour. I si algú, cap a les 13 hores, intentava l'{hito} de començar a comptar espectadors, als pocs instants estava condemnat a desistir. I tot això en un ambient estrany per a un seguidor local. {Solo} feia falta acostar-se fins a l’autocar del conjunt {Movistar}, aparcat en la zona de sortida de la contrarellotge i contemplar el termòmetre que tenien penjat. Marcava 36,5 graus centígrads, una temperatura absolutament anormal en un territori aliat amb els cels grisos, les jaquetes i els paraigües com és el cas d’Holanda. {Aún así}, amb un barret o una gorra, centenars de milers d’aficionats, des de bona demà, van buscar un lloc estratègic {junto a} la tanca, al llarg dels gairebé 14 quilòmetres de la contrarellotge inaugural de la ronda francesa per territoris holandesos.

{Mañana}, cap a la regió de {Zeland}, al nord del país, es preveu també que el desplaçament serà una verdadera odissea, en una jornada on {solo} hi ha un dubte. ¿Superaran i batran els holandesos el rècord de dos milions d’espectadors mobilitzats al llarg d’una etapa? El registre es va aconseguir fa un any en l’estrena britànica del Tour, en  l’etapa celebrada entre les ciutats de Leeds i Harrogate.

Encara avui es recorda el pas de la {Vuelta} a Espanya, que va començar a Holanda, el 2009. Mai, ni abans ni després, s’ha vist a tanta gent seguint a la carrera. ¿I amb el Tour? No hi ha una altra manera de definir {lo que} està succeint que no sigui qualificant-{lo} de verdadera bogeria holandesa: nens i {mayores}, nois i noies, milers i milers de bicicletes, {con las que} es desplacen diàriament, en un país que fa del ciclisme una autèntica religió.

El Tour no serà el millor escenari perquè els corredors holandesos es llueixin amb el {jersey amarillo} {a cuestas}. Va guanyar a París, el 1980, {Joop} {Zoetemelk}, i des d’aleshores cap dels seus paisans ha arribat amb la preada {prenda} als Camps Elisis. Potser, en època de Pedro Delgado, la parella formada per Steven {Rooks} i {Gert}-Jan Thenisse van alterar els cors holandesos i van fer somiar a {sus compatriotas} amb una nova victòria en la capital francesa.

I fins a un professor de música al Conservatori d’Amsterdam, Jonás Bisquert, un madrileny tan apassionat per la música com pel ciclisme, va voler aportar a l’estrena del Tour un toc d’originalitat. El divendres i el dissabte una orquestra ciclista, denominada en francès {Orchestre} {Bicyclette}, va recórrer el centre d'{Utrech}: tocaven mentre pedalejaven. Jonás, un amant de les marxes cicloturistes espanyoles, amic de Delgado, es va desviure per animar a un públic que, la veritat, ja per si mateix estava prou entusiasmat amb la presència del Tour.

La festa ha començat. Què soni la música, que cap nuvolada enterboleixi la prova, i que {pase} ràpid, encara que doni pena dir-{lo}, perquè si el Tour passa ràpid serà el senyal {de que} ha entusiasmat i que serà una edició per recordar.