Amb hac i zeta d’Haimar Zubeldia

Zubeldia, en la Volta

Els ciclistes es neguen a envellir. I no és que n’hi hagi ni un, ni dos, ni tres. La llista és tan llarga que seria necessari passar-se uns quants minuts per llegir-la i completar-la. Entre els veterans il·lustres, camí dels 38 anys, llançat cap al seu Tour número 14, cap a un altre top ten a la ronda francesa, hi ha Haimar Zubeldia, un clàssic de la grande boucle i un habitual entre els 10 primers de la classificació general: cinc vegades ho ha aconseguit; l’última, l’any passat, quan va arribar a París en vuitena posició.

Ha sigut líder, colíder (per exemple amb Iban Mayo) i també gregari, Haimar coneix tots els colors d’una carrera que el segueix seduint, com a tots els que alguna vegada han respirat l’aire de juliol, a vegades càlid i altres fred, el peculiar oxigen del Tour. “És el màxim. És una prova diferent de les altres, on el ciclisme s’eleva a la màxima dimensió”. Així s’expressava Zubeldia aquest dijous, a Tona, una petita localitat, que s’ha bolcat amb la Volta i que ha fet el que sempre s’hauria de fer en aquest cas: les escoles han inclòs la sortida de la carrera com una activitat per als xavals, feliços per veure tan de prop, gairebé tocar, les principals figures del ciclisme entre les quals hi ha, sens dubte, aquest ciclista guipuscoà.

Quan Haimar no corre descansa a la seva bonica casa de Zarautz, al costat de la seva dona, professora, i les seves dues nenes. I fins i tot aprofita el bon temps per fer alguna passejada suau en bici amb la família pel passeig marítim, per la costa de Guipúscoa, pedals de tranquil·litat, allunyats de l’agitació, de la duresa, de la velocitat, de l’impuls de qualsevol prova, ja es digui Volta o Tour, on les mitjanes acostumen a arrodonir els 40 quilòmetres per hora.

Va començar a l’Euskaltel, com a símbol del planter basc, d’allà va passar a l’Astana, on va coincidir en la tensa relació entre Alberto Contador i Lance Armstrong, al Tour del 2009, el que va definir Contador, després de la seva victòria, com el de les dues carreres: el de la carretera i el de l’hotel. Zubeldia va continuar al RadioShack per convertir-se ara en un dels actius, amb Fabian Cancellara, absent de la Volta, del Trek Factory Racing. “La setmana que ve faig 38 anys i a la meva edat, com és lògic, ja comences a pensar en què voldràs fer el dia que pengis la bici”. Ell encara no s’ha fixat una data de caducitat. “No obstant, m’agradaria continuar en aquest món ciclista, ajudar algun equip, formar nous xavals i explicar-los la meva experiència o vincular-me amb alguna marca”.

Al Tour, a la Vuelta, a la Volta, a la majoria de carreres, Zubeldia fa gala de les seves millors virtuts com a corredor. “El meu fort són la resistència i la constància. Només m’ha faltat una mica per escalar més enllà de la cinquena posició del Tour. Però per estar més amunt de la classificació s’ha de tenir un do especial”. Aquest do que es toca amb la punta dels dits. Perquè, moltes vegades, la càmera de televisió enganya i sembla que hi hagi una eternitat entre el primer i el segon grup, quan, de fet, només estan separats per uns 50 metres, per l’espai que ocupa la moto televisiva. I, sí, Haimar els veu, gairebé els toca, entreveu el mallot groc i gairebé sent el seu alè. Pròxim objectiu, el Tour del 2015, el de les costes salvatges…