Sobre l′autor: Sergi López-Egea

Descripció
Sergi López-Egea (Barcelona, 1960) és redactor de EL PERIÓDICO, especialitzat en ciclisme. El periodista, que porta més de 20 anys cobrint el Tour de França, va rebre al 2010 la Medalla de la Fidelidad de la ronda francesa per la seva trajectòria professional. Coautor dels llibres 'Cumbres de leyenda' i 'Bojos pel Tour', també ha estat testimoni directede 21 Voltes a Espanya, 7 Giros d'Itàlia i 16 Mundials.

Posts escrits per Sergi López-Egea

  • L’autopista d’accés a {Utrech}, des d’Amsterdam, estava bloquejada. El centre de la ciutat tallat des de primera hora del matí, impossible circular en cotxe, a excepció dels vehicles de transports i els acreditats pel Tour. I si algú, cap a les 13 hores, intentava l'{hito} de començar a comptar espectadors, als pocs instants estava condemnat a desistir. I tot això en un ambient estrany per a un seguidor local. {Solo} feia falta acostar-se fins a l’autocar del conjunt {Movistar}, aparcat en la zona de sortida […]

    La bogeria holandesa

    L’autopista d’accés a {Utrech}, des d’Amsterdam, estava bloquejada. El centre de la ciutat tallat des de primera hora del matí, impossible circular en cotxe, a excepció dels vehicles de transports i els acreditats pel Tour. I si algú, cap a les 13 hores, intentava l'{hito} de començar a comptar espectadors, als pocs instants estava condemnat a desistir. I tot això en un ambient estrany per a un seguidor local. {Solo} feia falta acostar-se fins a l’autocar del conjunt {Movistar}, aparcat en la zona de sortida […]

    Continuar llegint...

  • Els ciclistes es neguen a envellir. I no és que n’hi hagi ni un, ni dos, ni tres. La llista és tan llarga que seria necessari passar-se uns quants minuts per llegir-la i completar-la. Entre els veterans il·lustres, camí dels 38 anys, llançat cap al seu Tour número 14, cap a un altre top ten a la ronda francesa, hi ha Haimar Zubeldia, un clàssic de la grande boucle i un habitual entre els 10 primers de la classificació general: cinc vegades ho ha aconseguit; […]

    Amb hac i zeta d’Haimar Zubeldia

    Els ciclistes es neguen a envellir. I no és que n’hi hagi ni un, ni dos, ni tres. La llista és tan llarga que seria necessari passar-se uns quants minuts per llegir-la i completar-la. Entre els veterans il·lustres, camí dels 38 anys, llançat cap al seu Tour número 14, cap a un altre top ten a la ronda francesa, hi ha Haimar Zubeldia, un clàssic de la grande boucle i un habitual entre els 10 primers de la classificació general: cinc vegades ho ha aconseguit; […]

    Continuar llegint...

  • Pablo Lastras segueix amb la mateixa il·lusió d’aquell xaval juvenil de San Martín de Valdeiglesias que guanyava totes les carreres que se celebraven per la Comunitat de Madrid i per Àvila. El que va descobrir Víctor Sastre, el pare de Carlos, el que es va integrar a l’escola avilesa i va créixer al costat de Paco Mancebo per començar a fer  les primeres pedalades seriosament a l’equip de promeses del Banesto. Ell és un corredor del segle passat però amb l’energia de la segona dècada […]

    Lastras o quan l’edat i 615.000 quilòmetres a les cames no compten

    Pablo Lastras segueix amb la mateixa il·lusió d’aquell xaval juvenil de San Martín de Valdeiglesias que guanyava totes les carreres que se celebraven per la Comunitat de Madrid i per Àvila. El que va descobrir Víctor Sastre, el pare de Carlos, el que es va integrar a l’escola avilesa i va créixer al costat de Paco Mancebo per començar a fer  les primeres pedalades seriosament a l’equip de promeses del Banesto. Ell és un corredor del segle passat però amb l’energia de la segona dècada […]

    Continuar llegint...

  • ¿Què passa quan s’acaba el Tour? Doncs una cosa tan senzilla com que ja es comencen a marcar en vermell els dies que falten perquè el mes de juliol del 2013 sigui una realitat. ¿És avorrit el Tour? És impossible. És fals. És una barbaritat dir, per exemple, que Bradley Wiggins ha vençut amb el badall com a company de viatge. Ho va dir el mallot groc dissabte quan algú li va preguntar si els Tours d’Induráin avorrien. La gent es llançava davant el televisor, s’ajornaven […]

    El Tour mai és avorrit

    ¿Què passa quan s’acaba el Tour? Doncs una cosa tan senzilla com que ja es comencen a marcar en vermell els dies que falten perquè el mes de juliol del 2013 sigui una realitat. ¿És avorrit el Tour? És impossible. És fals. És una barbaritat dir, per exemple, que Bradley Wiggins ha vençut amb el badall com a company de viatge. Ho va dir el mallot groc dissabte quan algú li va preguntar si els Tours d’Induráin avorrien. La gent es llançava davant el televisor, s’ajornaven […]

    Continuar llegint...

  • No vull treure gens de mèrit a qui ha passejat el mallot groc per les rutes del Tour i que com a posició més baixa de la general ha ocupat la segona plaça. Però he d’admetre que a mi com a corredor m’agrada molt més Chris Froome. Sé que aquesta reflexió possiblement generarà debat entre els defensors de Bradley Wiggins i els que opinen que s’està tractant injustament un corredor que ha sabut controlar i regular-se més bé que cap altre amb la intenció de conquistar […]

    Per què m’agrada més Froome que Wiggins

    No vull treure gens de mèrit a qui ha passejat el mallot groc per les rutes del Tour i que com a posició més baixa de la general ha ocupat la segona plaça. Però he d’admetre que a mi com a corredor m’agrada molt més Chris Froome. Sé que aquesta reflexió possiblement generarà debat entre els defensors de Bradley Wiggins i els que opinen que s’està tractant injustament un corredor que ha sabut controlar i regular-se més bé que cap altre amb la intenció de conquistar […]

    Continuar llegint...

  • L’etapa guanyada per Alejandro Valverde a Peyragudes serveix de clar exemple per evidenciar que no cal dissenyar, en el ciclisme contemporani, jornades supermaratonianes de més de 200 quilòmetres perquè l’emoció, la intensitat, els atacs i la bellesa apareguin en un mateix dia. Només van ser 143 quilòmetres i van passar les mateixes coses que el dia anterior, amb els cinc monuments pirinencs i 222 quilòmetres de patiment pel camí pirinenc. Quan s’encadenen ports rere ports, els corredors desaprofiten els primers. Es dirà, cert, que són […]

    El disseny del Tour 2012

    L’etapa guanyada per Alejandro Valverde a Peyragudes serveix de clar exemple per evidenciar que no cal dissenyar, en el ciclisme contemporani, jornades supermaratonianes de més de 200 quilòmetres perquè l’emoció, la intensitat, els atacs i la bellesa apareguin en un mateix dia. Només van ser 143 quilòmetres i van passar les mateixes coses que el dia anterior, amb els cinc monuments pirinencs i 222 quilòmetres de patiment pel camí pirinenc. Quan s’encadenen ports rere ports, els corredors desaprofiten els primers. Es dirà, cert, que són […]

    Continuar llegint...

  • Avui explicaré una història curiosa que m’han explicat aquest matí al village, poc abans que comencés l’etapa que acomiada els Pirineus amb fred i amb boira. El protagonista d’aquest relat és el periodista que apareix a la fotografia. Es diu Dirk Dijkstra i treballa per a la cadena televisiva NOS, una televisió que es bolca en el Tour, ja que a part de retransmetre’l, cada nit, a la ciutat on ha arribat la carrera, busquen algun lloc identificatiu on munten un plató. La tertúlia, que […]

    La història de la samarreta d’Induráin

    Avui explicaré una història curiosa que m’han explicat aquest matí al village, poc abans que comencés l’etapa que acomiada els Pirineus amb fred i amb boira. El protagonista d’aquest relat és el periodista que apareix a la fotografia. Es diu Dirk Dijkstra i treballa per a la cadena televisiva NOS, una televisió que es bolca en el Tour, ja que a part de retransmetre’l, cada nit, a la ciutat on ha arribat la carrera, busquen algun lloc identificatiu on munten un plató. La tertúlia, que […]

    Continuar llegint...

  • Ho sento, però no ens hem d’esquinçar les vestidures. Aquest esport és així, per bé i per mal. I mai canviarà, segurament per desgràcia, però també perquè la cultura del què diran i dels temors està instal·lada no solament en els organitzadors de carrera, sinó sobretot en els mentors d’aquest esport, en la controvertida Unió Ciclista Internacional (UCI) i en la discutida política del seu president, l’irlandès Pat McQuaid, de qui sempre s’ha de recordar que sent ciclista va ser exclòs dels Jocs Olímpics de Mont-real, el 1976, per […]

    Reflexions sobre Frank Schleck

    Ho sento, però no ens hem d’esquinçar les vestidures. Aquest esport és així, per bé i per mal. I mai canviarà, segurament per desgràcia, però també perquè la cultura del què diran i dels temors està instal·lada no solament en els organitzadors de carrera, sinó sobretot en els mentors d’aquest esport, en la controvertida Unió Ciclista Internacional (UCI) i en la discutida política del seu president, l’irlandès Pat McQuaid, de qui sempre s’ha de recordar que sent ciclista va ser exclòs dels Jocs Olímpics de Mont-real, el 1976, per […]

    Continuar llegint...

  • Gabriele tracta amb la mateixa cura el cap Vincenzo Nibali i l’últim del conjunt Liquigas. L’equip és italià i avui passa la nit a Tarba, una petita ciutat a pocs quilòmetres de Pau i molt a prop de Lurdes, tradicional punt de trobada al Tour, on Miguel Induráin va pernoctar (no al mateix hotel on s’allotja el conjunt transalpí, de recent inauguració) en diverses ocasions durant els seus Tours victoriosos, com quan va demostrar la seva mestria davant Luc Leblanc, quan vigilava els seus rivals, […]

    Un dia de descans amb Vincenzo Nibali

    Gabriele tracta amb la mateixa cura el cap Vincenzo Nibali i l’últim del conjunt Liquigas. L’equip és italià i avui passa la nit a Tarba, una petita ciutat a pocs quilòmetres de Pau i molt a prop de Lurdes, tradicional punt de trobada al Tour, on Miguel Induráin va pernoctar (no al mateix hotel on s’allotja el conjunt transalpí, de recent inauguració) en diverses ocasions durant els seus Tours victoriosos, com quan va demostrar la seva mestria davant Luc Leblanc, quan vigilava els seus rivals, […]

    Continuar llegint...

  • En el ciclisme no hi ha una regla establerta per determinar fins on arriben els limitis de l’anomenat fair play. Passa el mateix en altres esports, per exemple, el futbol. ¿Quan s’ha de llançar la pilota fora? Hi ha entrenadors que prohibeixen als seus jugadors parar el partit quan es lesiona un adversari, fins i tot moltes vegades s’han vist futbolistes fingir cops o teatralitzar-los per aturar el ritme del partit, sobretot quan el seu equip va perdent. En el ciclisme, ja sigui al Tour […]

    ¿Quan cal parar i esperar els rivals?

    En el ciclisme no hi ha una regla establerta per determinar fins on arriben els limitis de l’anomenat fair play. Passa el mateix en altres esports, per exemple, el futbol. ¿Quan s’ha de llançar la pilota fora? Hi ha entrenadors que prohibeixen als seus jugadors parar el partit quan es lesiona un adversari, fins i tot moltes vegades s’han vist futbolistes fingir cops o teatralitzar-los per aturar el ritme del partit, sobretot quan el seu equip va perdent. En el ciclisme, ja sigui al Tour […]

    Continuar llegint...